Conviviendo con la era digital hacia el Retail 4.0

Según Sebastián Fernández de Lara, socio director de Hamilton, el 67,8% de los consumidores españoles ha comprado online al menos una vez en los últimos doce meses, mientras que el 100% lo ha hecho offline, al tiempo que destaca que el 78,3% de la población es 'consumidor habitual' de los centros comerciales.

Oportunidad de crecimiento

En la ponencia 'Conviviendo con la era digital, hacia el retail 4.0', el socio director de Hamilton profundizó, en el marco del XVI Congreso Español de Centros y Parques Comerciales, en la oportunidad de crecimiento que tienen los centros comerciales en España aprovechando las oportunidades que genera la omnicanalidad.






Download

Innovación del vehículo eléctrico. Límite 2040

Después del anuncio por parte del Gobierno de España de poner fecha límite a la matriculación y venta en España de turismos y vehículos comerciales ligeros con emisiones directas de dióxido de carbono a 2040 han surgido muchas dudas que creo no están resueltas. Mi visión es que se intenta construir la casa desde el tejado y no desde un cimiento sólido de innovación disponible para esta fecha y de afectación real a una parte importante del PIB español en producción de vehículos y empresas auxiliares.

Ante cualquier innovación surgen infinidad de oportunidades, pero también muchas dudas y preguntas, algunas de las cuales enumero a continuación.

1. ¿Cómo afecta esta fecha límite a las fábricas de producción españolas?
2. ¿Se tendrá preparado para 2040 una red de electrolineras adecuadas a la demanda existente? ¿Cómo se transformarán las gasolineras actuales?
3. ¿Cómo afectará a la capacidad de aparcamiento en las ciudades?
4. ¿Habrá restricción real de tráfico en las ciudades si los vehículos son totalmente eléctricos?
5. ¿Podrá asumir España el incremento de demanda de electricidad? ¿Qué coste asumirá el consumidor?
6. ¿Estarán todos los hogares preparados para tener un coche eléctrico en casa?
7. ¿Qué nueva vida le vamos a dar a los millones de coches diesel, gasolina e híbridos como residuo generado?
8. ¿Será la electricidad un aspecto dependiente y global en nuestro día a día?
9. ¿La producción de energía eléctrica necesaria se realizará mediante energías limpias?
10. ¿Qué pasará con toda la transformación de empresas auxiliares de automoción?
11. ¿Tendremos vehículos autónomos eléctricos y por lo tanto gestionar un nuevo código de circulación?
12. ¿Cómo afectará a las compañías de seguros de vehículos?
13. ¿Surgirán nuevas marcas que ahora mismo no existen en el mercado?
14. ¿Únicamente se apostará por el vehículo eléctrico o convivirá, por ejemplo, con un vehículo de hidrógeno?
15. ¿Cómo será el transporte público en las grandes ciudades?
16. ¿Cómo afecta a vehículos industriales y vehículos agrícolas?
17. ¿Se modificará la actual red de carreteras?

Y muchas más preguntas a las que habrá que dar respuesta con este reto apasionante que desde el análisis de innovación tendremos que ir dando respuestas desde el análisis del consumidor, del sector y del B2B.

El reto está lanzado y como decían los romanos, “alea jacta est”. Esperamos estar a la altura de los acontecimientos y que España sea un referente en innovación en este campo.

Jordi Crespo

Oportunidades de negocio y desarrollo de nuevos productos

En 2018 ha habido una clara tendencia en el mercado de la alimentación a la hora de consumir productos más saludables, en concreto productos con semillas y bebidas de origen vegetal.

Los pronósticos de futuro apuestan por una disminución de las bebidas de origen animal y un crecimiento  de las bebidas de origen vegetal. Según varios estudios de mercado realizados por la consultora HAMILTON (www.hamilton.global) más del 40% de la población española ha comprado bebidas de soja en los últimos 3 meses, casi el 40% bebida de almendras y el 35% de avena.

Otra fuerte tendencia que ha venido arrasando son los productos con semillas, su consumo se ha disparado en los últimos meses, según la consultora HAMILTON, 3 de cada 10 consumidores han comprado productos con semillas de quinoa, sésamo y/o chía en los últimos 3 meses; siendo los supermercados el punto de venta con mayor frecuencia de compra de este tipo de productos.

¿Estamos ante una nueva oportunidad de crecimiento en el mercado de la alimentación?

Elisabet Suárez

¿QUÉ FACTORES ENTRAN EN JUEGO EN LA DECISIÓN DEL COMPRADOR DE CONSUMER HEALTHCARE EN FARMACIA Y PARAFARMACIA?

Según estudios realizados por la consultora de investigación de mercados HAMILTON GLOBAL INTELLIGENCE (www.hamilton.global) en base a más de 6.000 respuestas de compradores de categorías de Consumer Healthcare de venta en farmacia y parafarmacia (productos y medicamentos de venta libre) podemos concluir que, de media, en el 60% de las ocasiones la compra de la marca principal se lleva a cabo por recomendación y en el 40% restante por decisión propia.

En cuanto al 60% de las compras por recomendación, el 40% de ellas se generan por la prescripción de un profesional (médico o farmacéutico) y el 20% restante por el consejo de un familiar o conocido. El farmacéutico es, en media, el profesional que más peso tiene en la decisión de compra,  adquiriendo desde hace algunos años un papel mucho más activo y convirtiéndose en prescriptor de marcas.

Por lo que respecta al 40% de las compras por decisión propia, los elementos que más influyen son la fidelidad con la marca, el escogerla uno mismo para probar,  la publicidad en TV y el oír hablar de la marca a otras personas (en total los cuatro ítems suman un 30% del 40% total). Y, en concreto, la publicidad en la farmacia que influye, de media, en un 5% de las compras por decisión propia.

El perfil del comprador es en un 60% de los casos mujer y en un 40% hombre, de unos 43 años de media. En el 70% de las ocasiones compran en la farmacia, en el 15% en una parafarmacia y, en menor medida, el 9,5% en supermercado y un 6% a través de internet (principalmente en farmacias y parafarmacias online). 3 de cada 10 declaran utilizar las redes sociales para mantenerse informados sobre temas relacionados con la salud.

Ayer, 25 de septiembre fue el Día Mundial del Farmacéutico, un farmacéutico que adquiere un papel cada vez más activo en la recomendación de categorías de Consumer Healthcare, convirtiéndose en uno de los principales influenciadores en la compra de la marca principal. Tal y como avanzaba hace unos meses la Federación Internacional Farmacéutica (FIP) las farmacias están siendo vistas como “una puerta formal de entrada al sistema de salud donde la  interacción colaborativa entre los pacientes y los farmacéuticos (con o sin el suministro de una sustancia terapéutica) confiere indudables beneficios en el sistema de atención total de la salud”. Estas afirmaciones de la FIP hacen prever que el papel del farmacéutico continúe creciendo en los próximos años.

Jennifer Varón

Els catalans mengen fora 3,5 cops per setmana i puntuen amb un 7,3 l'oferta de restauració

Hamilton, consultora d'investigació de mercats a realitzat l’Estudi de la Restauració a Catalunya. Hàbits de comportament i tendències, que ha impulsat el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de fer una radiografia de la demanda i de les preferències dels consumidors en l’oferta de restauració per tal de proporcionar eines de coneixement i enfortir la competitivitat del sector a Catalunya. 

L’informe analitza aspectes com els motius de consum, els atributs que es valoren a l’hora de triar tipus d’oferta (establiment, take away o delivery); les preferències en oferta gastronòmica; la despesa mitjana per moment de consum; i aprofundeix en el paper de les noves tecnologies i valoracions sobre l’oferta.

A la presentació s'han destacat les principals conclusions que “sortim a menjar fora de casa 3,5 cops per setmana i el 90% dels catalans gasta en restauració el mateix o més que fa sis mesos en restauració”. Segons ha explicat, “com en qualsevol estudi hi ha dades que corroboren intuïcions però hi ha d’altres, sobretot les segmentades per generacions, ens donen pistes sobre com les noves generacions es relacionen amb la restauració. Per exemple, que els millennials tenen més propensió cap a formats com el delivery i el take away en relació a d’altres franges d’edat. Són dades que, en tot cas, quantifiquen allò que intuíem que passava i ara ho tenim en format estudi i hi podem actuar”.

Muntsa Vilalta, directora general de Comerç, ha recordat la importància del sector a Catalunya amb 43.000 establiments, 40.000 empreses i 185.000 treballadors, que representen el 6% del total de l’ocupació.

L’informe, elaborat per Hamilton, ha obtingut la informació de base mitjançant enquesta online realitzada al novembre de 2017 a una mostra de 937 residents a Catalunya, d’entre 18 a 75 anys, que mengen fora com a mínim una vegada a la setmana. La distribució de la mostra s’ha treballat de forma ponderada per edat i zona geogràfica. L’estudi analitza 6 moments de consum segons àpats: esmorzar entre setmana; esmorzar cap de setmana; dinar entre setmana; dinar en cap de setmana; sopar entre setmana; sopar en cap de setmana. Les dades han permès sostreure la informació segons 3 segments d’edats: boomers (1946-1964), generació X (1965-1980) i millennials (1981-2000).


Els catalans mengen fora 3,5 cop per setmana i puntuen amb un 7,3 l’oferta

Una de les principals conclusions de l’estudi és que els catalans mengen fora 3,5 vegades a la setmana. En relació a la despesa, un 27,1% de la població l’ha augmentat, mentre que el 60,3% l’ha mantingut respecte els sis mesos anteriors. En aquest sentit, el servei on més ha crescut la despesa ha estat el restaurant (31%), seguit del delivery (23,6%), i el take away (4.2%). D’altra banda, els catalans puntuen amb un 7,3 l’oferta de restauració i un 59,9% assegura que és superior a la d’altres països que han visitat. Els principals àpats que els catalans fan fora de casa són el sopar en cap de setmana (57,1%) i l’esmorzar entre setmana (55%). Per contra, prefereixen quedar-se a casa per sopar en dies laborables—només surt el 17,4%— i l’esmorzar en cap de setmana, que el fan fora de casa únicament el 19,6 %.


El tiquet mitjà més elevat es genera en sopar en cap de setmana, on els generació X i els millennials gasten uns 22,1€ de mitjana. Els boomers prefereixen l’opció de dinar en cap de setmana per fer una despesa més elevada, de 21,9€ de mitjana. D’altra banda, la meitat dels catalans (49,5%) tria restaurant per les recomanacions d’amics o familiars i el 35,2% busca a internet a l’hora d’escollir establiment de restauració.

Moments de consum

1.- Esmorzar entre setmana: El 55% esmorza fora entre setmana, per raons laborals, socials o logístiques i es gasta 3,46€

Un 55% dels catalans esmorza fora entre setmana. Pel que fa al motius, és un moment de consum no social, principalment un 29% ho fa per raons laborals, tot i que un 27% aprofita per reunir-se amb els amics, i un 26,2% fa aquest consum per motius pràctics (“no tinc temps de fer-me l’esmorzar”). En relació a les franges d’edat, els generació X són els qui esmorzen més fora de casa en dies feiners, per raons laborals (32,6%); seguit dels boomers que ho fan per motius socials. La generació millennial (15,3%) és la que menys opta per aquest moment de consum i ho fa per raons pràctiques.


Els bars, cafeteries tradicionals i fleques són la primera opció (74,9%); seguit a distància pels bars, cafeteries i restaurants moderns (34,9%). Els fast-food és escollit només pel 14,1% dels enquestats. Un 74% dels consumidors acostuma a visitar sempre el mateix local, amb un alt grau de fidelitat. El tiquet mitjà és de 3,46€, una despesa que és homogènia entre els diferents segments d’edat.


2.- Esmorzar cap de setmana: 19,6% esmorza fora en festiu, la meitat boomers

Un 19,6% de la població esmorza fora de casa el cap de setmana, i principalment ho fa per motius socials o perquè simplement els hi agrada: a un 38,2% li agrada esmorzar fora, el 34,1% aprofita per esmorzar amb els amics, i un 30% esmorza amb la parella. Per segments d’edat, els boomers són els qui més esmorzen fora de casa el cap de setmana, seguit dels millennials. La generació X és el tram que menys surt a esmorzar en festiu.

Les cafeteries, bars tradicionals i fleques (69,7%) també són els locals més escollits per esmorzar en festiu, seguit dels locals moderns (37,5%) i els fast-food (17,2%). En aquest moment de consum es manté la fidelitat, amb un 62%, tot i que un 37,7% prefereix canviar de local. El tiquet mig s’enfila als 6,9€, el doble del que es gasta entre setmana.


3.- Dinar entre setmana: el 49,7% dina fora entre setmana per raons laborals i logístiques i es gasta 13,7€ en establiment


Pel que fa al segon àpat analitzat, el dinar, la manca de temps (34,8%) i els esdeveniments laborals (25,4%) són les principals raons per les quals la meitat dels catalans (49,7%) dina fora entre setmana, tot i que el 25,9% també ho fa perquè li agrada. La tipologia de servei utilitzat es reparteix així: de 10 àpats, els catalans dinen 3,73 cops a un establiment, 1,34 cops utilitzen el take away, i 0,9 vegades opten pel delivery. La resta (4,2), dina a casa o bé s’emporta el menjar al lloc de treball.  Sense desbancar a l’establiment de restauració, el delivery i el take away tenen més èxit entre els millennials. De de cada 10 àpats, 2,6 dinen en estanbliment, 1,27 cops  usen el delivery i 2 el take away).

Pel que fa a l’oferta culinària, l’establiment més utilitzat és el bar restaurant tradicional (68,3%), el fast-food (45,2%), el restaurant artesà (43,3%, el de tapes (40%) i l’italià (30,6%). Per edats, el bar-restaurant tradicional té com a públic principal la generació X seguit de prop pels boomers, el fast-food té la majoria d’adeptes entre els millennials. El tiquet mig dels dinars en dies feiners és de 11,5€: 11,1€ en el delivery, 9,6€ en el take away, i 13,7€ en establiment. Per franges generacionals, els boomers fan major despesa en els restaurants (13,9€), mentre que els millennials generen un tiquet mig lleugerament superior en el delivery (11,6€) i el take away (10€). 


4.- Dinar cap de setmana: El 41,7% dina fora de casa els caps de setmana, per plaer o motius socials, i es gasta 19,5€ en establiment

El cap de setmana el 41,7% dels catalans dina fora de casa. A diferència dels laborables, els dies festius la principal motivació és el plaer (33,2% “m’agrada menjar fora”), seguida de les relacions socials (dinar amb la família -31,8%-, parella -28,4%-, i amics -24,1%-). La distribució dels tipus de serveis utilitzats en cap de setmana és: 4,7 cops sobre 10 es dina a establiment; 0,9 cops sobre 10 s’opta pel delivery, i 0,8 cops sobre 10 es tria el take away. El dinar a casa se situa en 3,6 cops.  Com en el dinar entre setmana, els millennials se situen sobre la mitjana en l’elecció del delivery en aquest moment de consum (1,48 cops sobre 10), mentre els boomers gairebé no utilitzen aquests tipus de servei (0,22 cops/10 el delivery i 0,49 cops/10 el take away).

Per oferta culinària, el bar-restaurant continua sent la principal opció els caps de setmana (59,4%), tot i que en menor mesura que els feiners, seguit del fast-food (52,9%), el bar de tapes (51,5%), i el restaurant artesà (50,6%). El tiquet mig és de 14,5€:: 12€ en el delivery, 12,1€ en take away, i s’enfila als 19,5€ en els establiments.

5.- Sopar entre setmana: Un 17,3% sopa fora entre setmana, la majoria millennials, i ho fan per comoditat, socialitzar i com a alternativa

L’estudi indica que el sopar fora entre setmana és l’hàbit menys freqüent entre els consumidors. Només un 17,3% sopa fora entre setmana, i en un 27,6% ho fa per comoditat (“no em ve de gust cuinar”), un 26,6% busca una alternativa al menjar de casa, i el 21,1% aprofita per sopar amb família. Pel que fa al tipus de servei: 3 cops de cada 10 opten per anar a un establiment, 1 de cada 10 escull l’opció delivery, i només el 0,9 cops s’utilitza el take away. Sopar a casa o fet a casa és l’elecció de 5 cops sobre 10.  Per edats, els millennials són els que més sopen fora en dies feiners, ho fan sobretot per evitar cuinar (33,4%) i trien el fast-food com a primera opció. La generació X busca una alternativa al menjar de casa (33,5%) i tria també fast-food. Els boomers són els qui menys sopen fora, si ho fan és per estalviar-se cuinar (27,5%).

Pel que fa a preferències d’oferta culinària en aquest moment de consum la primera opció és el fast-food (53,9%), seguit de les tapes (50,5%), el bar tradicional (49,4%), i el restaurant artesà (41,9%). El tiquet mig és de 15,8€ (13,1€ al take away; 15,7€ al servei a domicili; i 18,8€ a l’establiment).


6.- Sopar cap de setmana, l’àpat que més fan fora els catalans i on es gasten més diners

Un 57,1% dels enquestats acostuma a sopar fora el cap de setmana. Un 38,9% ho fa amb la parella, un 35,6% gaudeix fent l’àpat fora de casa, i un 35,2% sopa amb amics. En aquest moment de consum, 4,9 cops de cada 10 es prefereix anar a un establiment un 1,1 cops s’opta pel delivery, i 0,8 de cada 10 es tria el take away. Aquest moment de consum presenta una baixa fidelitat; el 63% no repeteix establiment i ho fa perquè li agrada variar (51,1%) i provar diferents cultures culinàries (27,8%).

Per franges d’edat, la generació X és el segment que més sopa fora els caps de setmana, motivada pel gust de sortir a menjar fora (43,1%), i com a preferència escull fast-food. Els millennials és el següent segment d’edat que surt a sopar fora, amb la parella (40,5%) o amics (37%), i es decanta també pel fast-food Els boomers són els que menys surten a sopar en festiu, ho fa amb la parella, família o amics (36,9%). Pel que fa a preferències d’oferta culinària escullen el bar de tapes (57,2%); seguit del fast-food (56,4%); i el bar restaurant tradicional (55%). El tiquet mig és de 15€, tot i que s’aprecien divergències segons tipus de servei: el del take away és de 11,8€,  a domicili 12,1€, i en establiment puja fins a 21€, la despesa més elevada.

Tipus de servei


a) Establiment de restauració: la meitat dels catalans el puntua entre 8 i 10

En els dinars entre setmana, es valora sobretot la relació qualitat-preu (el 21,3%), els menús (21,2%(, la rapidesa (21,1%), i la confiança en el servei (18,8%). En els dinars en festiu també és important la relació qualitat-preu (23,7%), la rapidesa (21,3%), la qualitat (19,3%) i la confiança en el servei (18.9%). En els sopars en dies feiners, als anteriors factors es busca que sigui barat, (14,7%) i en els sopars en cap de setmana, en canvi, s’introdueix com a factor la varietat (21,1%). Pel que les preferències culinàries, el restaurant artesà-casolà és el preferit per dinar i sopar entre setmana. En canvi, el restaurant fast-food és la primera opció  per sopar en cap de setmana.

La nota mitjana dels restaurants és un 7,3. Cal destacar que més de la meitat dels catalans (53,4%) li dóna una nota molt alta (8-10), mentre que el 28,8% valora entre 6-7 i només el 17,8% puntua entre 0 i 5.

b) Take away: Els catalans volen fast-food i valoren rapidesa, bons preus i varietat. Els boomers l’usen poc i el valoren baix


Els catalans es gasten 11,7€ en el servei de take away de mitjana. Així mateix, el 14,2% gasta més ara que fa sis mesos, i el 39,3% ha mantingut la despesa. Pel que fa als factors en l’elecció de take away, els més importants són la rapidesa (49,3%), les bones ofertes (39%), el menjar de qualitat (36,2%), la varietat (35,5%), el menjar a preus baixos (35,4%), els menús complerts (32,7%), i els descomptes (30,7%). Per franges l’edat, els generació X valoren sobretot el servei ràpid (52,9%), mentre que els millennials són els més sensibles als descomptes (35,6%).


Analitzant l’oferta de cuina en el take away, la més popular és el fast-food, en tots els moments de consum. Les preferències es completen amb els plats preparats, la cuina japonesa, la cuina ètnica (índia, xinesa, mexicana...), la cuina italiana i les tapes. Sobre les eventuals mancances en l’oferta de take away, 4 de cada 10 catalans considera que no troba a faltar res. Entre els que sí troben mancances, consideren que hi ha poca oferta de fast-food (16,3%), menjar japonès (15,8%), ecològic (12,4%) i healthy (12,4%). Els millennials són el segment que més acusa aquesta infraoferta. 


La valoració de l’oferta de take away és d’ un 5,8: el 28,3% li dóna entre 8 i 10, el 31, 8% entre 6 i 7, i el 39,9% entre 0 i 5. Val a dir que la nota mitjana presenta diferències sensibles per franges d’edat: els boomers –que són els qui menys opten per aquest tipus de servei— són el qui pitjor el valoren (5,2). Per contra, les generacions més joves li donen millor nota —els millennials un 6,1 i la generació X un 6,2%— destacant el fet que 2 de 3 enquestats en aquests segments d’edat el puntuen entre 6 i 10.


c) Delivery: Tiquet de 12,7€, una despesa creixent entre els millennials

El tiquet mig en el servei a domicili és de 12,7€. En relació a la despesa, el 23,6% dels catalans gasta més ara que fa sis mesos en menjar a domicili. Aquesta afirmació puja fins al 33% en els millennials. Els atributs per triar servei a domicili són la rapidesa (45,1%), les bones ofertes (38,1%), el menjar de qualitat a preus baixos (35,2%), i el menjar de qualitat en general (33,9%). Com en el take away, els millennials són els més sensibles als factors vinculats al preu. De la seva banda, la generació X i boomer són qui més valoren la rapidesa (51,3%), la varietat (un 41,1%) i que sigui menjar saludable (31,4%).


En relació a l’oferta culinària, el bar-restaurant tradicional (54,7%), i les tapes (43,5%), encapçalen les preferències, seguit de la cuina italiana (31,2%) i l’artesà i casolà (30,5%). Preguntats sobre si l’oferta és adequada, 4 de cada 10 enquestats consideren que no hi troben mancances. Aquesta percepció es dóna entre els boomers (un 55,9% la considera suficient) mentre que només 2 de cada 10 millennials no hi troba mancances. Ente els que sí hi troben a faltar quelcom, la principal mancança es percep en els fast-food a domicili —sobretot per part dels millennials— seguit de l’infraoferta en menjar artesà, ecològic, ètnic i japonès.


A l’oferta de menjar a domicili, els catalans li donen un 5,9. Val a dir que el 29,9% dels enquestats puntuen el delivery entre 8 i 10, el 30,3% entre 6-7, i el 39,8%, entre 0 i 5. Com passa en el take away, la nota mitjana es veu afectada per la baixa valoració  (5,4) que en fan els boomers, que són els qui menys utilitzen aquest tipus de servei. Per contra, la generació X li dóna una nota de 6,1 i els millennials un 6,2.


Ús de les TIC: la meitat dels catalans tria pel ‘boca-orella’ i el 35,2% per internet


El 49,5% dels catalans segueix les recomanacions d’amics, familiars o coneguts per triar restaurant. El 35,5% decideix anar-hi perquè hi passa per davant, i el 35,3% perquè ho té a prop de casa. El 35,2% busca informació per internet, xifra que puja fins al 48,7% en els millennials. En la generació X, el 40,8% consulta per internet, i només el 18,8% dels boomers utilitza les TIC.


Les aplicacions-webs-xarxes més utilitzades són Trip Advisor (51,6%), seguit de El Tenedor (44%), Google Maps (39,8%), Facebook  (27,9%), Restaurantes.com (26%) i Instagram (17,8%). S’aprecien diferències en funció de l’edat: els boomers sobretot consulten Trip Advisor (el 64,1%), i El Tenedor (56,5%) mentre que les generacions més joves diversifiquen més en les eines de consulta.


Els catalans utilitzen internet per mirar la carta o menú (37,4%), descobrir nous establiments (36%), consultar opinions (35,5%), aconseguir descomptes (32,3%) i reservar taula (el 23,9%). Pel que fa al dispositiu utilitzat, el mòbil guanya la partida: el 70,9% consulta i opina a través del seu mòbil, i el 42,4% utilitza normalment l’ordinador. Resulten significatives les diferències per edat: els boomers recorren a l’ordinador majoritàriament (70,5%) i el mòbil (42,6%). Per contra la generació X utilitza el mòbil en un 75,8% i l’ordinador en un 39%. Aquesta tendència s’emfatitza en els millennials, que en un 79,5% es decanten pel mòbil i en un 32,5% per l’ordinador.

http://ccam.gencat.cat/web/.content/02_actualitat/noticies/comerc/2018/documents/estudi-restauracio.pdf

La era de la tienda espectáculo

Jordi Aymerich participa en el artículo sobre el Retail del Futuro para la Vanguardia.

Las grandes marcas apuestan por las grandes tiendas. En el mercado español, como sucede en las grandes capitales a nivel global, son los principales grupos de moda quienes compiten por los mejores espacios en las calles comerciales: Zara, Uniqlo, H&M, Desigual, Mango... Nueva York, gran escaparate del retail del mundo occidental, concentra algunas de las tiendas insignia ( flag ship stores) más impresionantes del planeta: Lego, Nintendo, Nike, Apple, Uniqlo, Zara, Vans o Northface. 

“Estamos totalmente seguros de la vigencia del comercio físico”, asegura Jordi Aymerich, Managing Partner en Hamilton, consultora de investigación de mercados. “No hay más que darse un paseo por Nueva York, la ciudad más avanzada del mundo en compra online; han cambiado marcas o formatos, pero en la calle sigue habiendo tiendas y están llenas de gente. De hecho, el aspecto de la ciudad no es muy diferente al de hace diez años”, concluye.

http://www.lavanguardia.com/economia/20180107/434119696980/tiendas-insignia-marcas-comercio-retail-internet.html

El 51,9 % de los canarios tiene difícil encontrar un cajero

El 45% de los españoles (51,9% en el caso de los canarios, el segundo mayor porcentaje del país) tiene dificultad para acceder al dinero en efectivo ya que considera que cada vez hay menos cajeros automáticos disponibles, según un estudio sobre medios de pago y el uso de este servicio en España.

El informe, realizado por el operador de cajeros automáticos Cardtronics y la consultora Hamilton Global Intelligence, concluye después de más de 1.000 encuestas que los españoles tienen la necesidad de disponer de más puntos de dispensación de dinero en efectivo, como explican en un comunicado.

http://www.laopinion.es/sociedad/2017/11/29/51--canarios-dificil-encontrar/830140.html